Tortosa Ciutat Gegantera | Ciutat de Tortosa
16458
page-template-default,page,page-id-16458,bridge-core-1.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-18.0.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_bottom,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-5.7,vc_responsive
TORTOSA, LA NOSTRA CIUTAT

Al sud del Principat de Catalunya, al curs baix del riu Ebre, i propera a la desembocadura, trobem la ciutat de Tortosa. Encerclada pel massís dels Ports i per les serres de Cardó, el territori es disposa formant una vall que perllonga la fertilitat de les hostes fins trobar la singularitat paisatgística del Delta.

Primera ciutat monumental del Principal en l’extrem sud, Seu Episcopal i capital de la comarca del Baix Ebre i de l’Ebre català, la ciutat, emplaçada històricament al marge esquerre del riu, es desplega actualment a les dues bandes. A l’esquerra, a l’ombra del Castell de la Suda, trobem el nucli antic i els eixamples, amb les Entitats Municipals Descentralitzades de Bítem i Campredó. A la dreta trobem el barri de Ferreries, una altra zona en procés de creixement, les pedanies dels Reguers i Vinallop i l’Entitat Municipal Descentralitzada de Jesús.

La ciutat, amb més de 30.000 habitants i una superfície de 218,5 km2, és un important centre històric, cultural, turístic i de serveis de les Terres de l’Ebre. Tortosa és capçalera de partit judicial, centre de la regió sanitària i seu episcopal.

El municipi de Tortosa té una extensió considerable amb els seus 218,5 km2. A més de la ciutat pròpiament (situada a 12 m sobre el nivell del mar a l’estació ferroviària), els principals nuclis del terme de Tortosa són els pobles de Jesús, de Bítem i de Campredó, tots tres Entitats Municipals Descentralitzades, i les pedanies dels Reguers i de Vinallop. A més, hi ha els nuclis de Mianes, la Font de Quinto, la Masada d’en Gassol i Santa Rosa de Lima. El municipi inclou, així mateix, els enclavaments de la Bassa dels Ganduls i de la Mola de Catí, als Ports de Tortosa – Beseit a més de 1.300 m sobre el nivell del mar.

PATRIMONI

Tortosa disposa d’un ampli ventall d’edificis, entorns naturals, història i manifestacions culturals que fan que es visqui la ciutat durant tot l’any de forma intensa, gràcies a l’atractiu patrimonial de la ciutat.

El Museu de Tortosa va tindre els seus inicis l’any 1900, després de l’enderroc a finals del segle XIX de les muralles i la urbanització dels eixamples, que va fer descobrir abundants elements arqueològics. Va ser inaugurat de forma provisional a les antigues escoles de la Mercè, impulsat per l’arquitecte municipal Joan Abril i el diputat a les Corts Teodor González, que van propiciar la creació del Museu Arqueològic de la Ilercavònia.

Gràcies a les aportacions ciutadanes es va ampliar el 1910 i traslladat a l’antiga església de Sant Domènec, on va compartir l’espai amb la Biblioteca i l’Arxiu Històric fins el 2012, quan va ser traslladat a l’Antic Escorxador, on hi es situa en l’actualitat, i més de 100 anys després de la seva inauguració, el converteixen en un museu centenari.

El Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa va ser inaugurat l’any 1995, i és l’equipament d’arts escèniques i música de referència del territori i forma part del Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya (SPEEM). L’edifici disposa d’espais diferenciats, per tal de poder oferir un ventall prou ampli d’activitats culturals. Té una programació estable de teatre, música, dansa i circ i posa a disposició de les entitats, les associacions i les empreses, els seus espais per a la realització d’activitats de caràcter social i cultural. És la seu de l’Escola Municipal de Teatre.

No podem oblidar una de les construccions més importants de la ciutat, la Catedral de Santa Maria de Tortosa, una de les mostres notables del gòtic català. Asseguda al peu del promontori del castell de la Suda, ocupa l’espai del fòrum romà, la seu visigoda i la mesquita musulmana.

A pesar del seu dilatat període constructiu, la catedral presenta una gran unitat estilística. La seva construcció finalitza al segle XVIII amb la finalització de la façana barroca. Entre els elements a destacar figuren els púlpits del primer tram de la nau central, el Retaule major de Santa Maria o de l’Estrella, i sobretot la Capella de la Cinta, exemple del ple barroc, verdader santuari fet amb jaspi rosat de Tortosa i altres marbres nobles.

La porta de l’Olivera, d’estil barroc, és una de les entrades al claustre. Al seu interior trobem gran quantitat de làpides i lloses, capitells historiats i restes renaixentistes. A través de l’entrada pel carrer Palau s’accedeix a l’exposició permanent de fons artístic que ocupa dependència de l’antiga canònica. La mostra reuneix l’art de nou segles de la seu tortosina, epigrafia romana, visigòtica i àrab, pintures, còdex, pergamins, escultures, orfebreria, tapissos i el cadirat del cor del segle XVI

Finalment, considerat un dels principals monuments històrics de Tortosa juntament amb la Catedral, el castell de Sant Joan, conegut com el castell de la Suda, és un testimoni clau del passat andalusí de la ciutat, i a més, conserva l’única necròpolis islàmica a cel obert de Catalunya.

Va ser construït al segle X sota el califat d’Abderraman III, al damunt d’una antiga acròpolis romana. Després de la conquesta de Tortosa en mans de Ramon Berenguer IV el 1148, el castell es va convertir en presó. Va ser propietat dels Montcada i dels Templers i va ser la residència preferida del rei Jaume I. A més de palau reial, ha estat també tribunal de justícia. Actualment alberga un parador de turisme.

CULTURA

En l’àmbit cultural i festiu, Tortosa té una amplia agenda d’activitats que comença al mes de juny amb la festivitat de Corpus, on hi participen les pubilles i els nens i nenes de Primera comunió. Seguidament de la Missa a la Catedral, es realitza una processó acompanyada del bestiari tradicional de la ciutat, els gegants ballant amb els dolçainers, i la banda municipal de música.

Entre finals de març i abril s’inicia la Setmana Santa, un dels esdeveniments de l’any que més gent treu als carrers de Tortosa. Més enllà del sentit religiós, moltes persones van a veure les processons, particularment la de la Passió o de Diumenge de Rams, la més matinera de Catalunya, colorista i concorreguda, atrets per l’atmosfera de recolliment que es respira pels carrers de la ciutat, per on desfilen centenars de penitents acompanyant els onze passos que il·lustren la Passió i mort de Jesucrist. Cultura, religiositat i patrimoni s’entrellacen en una de les manifestacions més singulars de casa nostra.

La Festa del Renaixement es celebra la segona quinzena de juliol a Tortosa, un esdeveniment únic i fascinant de destacada trajectòria. Durant quatre dies, tota la ciutat és un gran escenari que ens transporta en el temps al seu esplendor del segle XVI. Una ciutat que ha vist determinada la seua història des del vincle que el riu Ebre li va conferir amb la mar Mediterrània, una ciutat multicultural i oberta al món a través de l’aigua. A la festa hi participen més de 3.000 ciutadans vestits d’època i s’hi ofereixen una seixantena espectacles diaris, amb més de 500 actors participants, un programa d’actes de recreació històrica des del matí fins altes hores de la matinada, estretament relacionats amb la història de la ciutat. Tots els carrers, especialment els del nucli antic, es transformen i s’engalanen per tornar al passat. Els veïns treuen de l’armari els seus vestits per integrar-se en la festa i també els procuradors i les famílies nobles passegen els seus llustrosos i ornamentats vestits per la ciutat que governen. Mentrestant, músics i grups itinerants provinguts de tot Europa posen música i festa per tots els carrers, on també hi ha un enorme i evocador mercat d’època.

Els obradors i fogars dels  restauradors, forners i pastissers recuperen centenàries receptes que ofereixen als visitants i comensals. Durant tota la Festa la gastronomia baixmedieval i renaixentista és present, tant als restaurants que participen en el Mengeu de Festa, als forns i pastissers que elaboren Les Llepolies de la Festa o a les tavernes de La Ruta de la Saboga.

 

Les festes majors de la ciutat, les Festes de la Cinta, nom que agafen en honor a la seva patrona, la Mare de Déu de la Cinta,  i té lloc al voltant del primer diumenge de setembre. Es tracta d’una festa d’una llarga tradició.

Al principi del segle XVI, sent bisbe de Tortosa Alfonso d’Aragó, amb el desig d’augmentar el culte a la Santa Cinta, va establir una festivitat amb culte propi, el segon diumenge d’octubre. Aquesta festa es va celebrar en aquesta data fins a l’any 1867, quan la festa es va traslladar al primer diumenge de setembre, data en què se celebra en l’actualitat.

La festa té el seu inici el dissabte anterior al cap de setmana del primer diumenge de setembre, dia en què se celebra la proclamació de les pubilles i pubilletes i el pregó de la Festa Major. Les Festes de la Cinta, com popularment s’anomenen, se celebren durant cinc dies, de dijous al primer dilluns de setembre. Diumenge és el dia de la Patrona de la Ciutat i tenen lloc tots els actes religiosos en honor a la Verge de la Cinta. Durant aquests dies la ciutadania surt al carrer per participar en les activitats populars, folklòriques i d’oci, com són els ball populars, concerts de música, correfoc, cosso iris, repartiment de panoli i actes religiosos com l’ofrena i la processó.